Educació infantil: La descripció.

L’altre dia a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, la senyoreta Rosa Soler, ens va repartir uns fulls sobre la descripció, on ens definia el que era, la seva estructura entre d’altres.

A continuació m’agradaria ressaltar la informació bàsica i essencial per entendre què és una descripció, els diferents usos que té i les diferents maneres que tenim de descriure un objecte, persona utilitzant diferents elements descriptius.

Què és?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l’intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Podem distingir dues classes de descripció:

- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Estructura dels textos descriptius:

Es poden considerar tres procediments ordenats:

· Establiment del tema -> presentació de l'objecte com un tot.

· Caracterització -> es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

· Establir-ne la relació amb el món exterior -> pel que fa a l'espai i temps, entre d'altres.

Com es fa?:

· Idear (explorar la situació)-> seleccionar les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. El propòsit del text, orienta la descripció. El contingut respon a preguntes, explícites o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s'assembla?

· Ordenar -> (esquema estructural) les informacions que hem obtingut.

· Textualitzar -> redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements lingüísiticodiscursius més característiques de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius).

Tècniques descriptives:

· Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.

· Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.

· Paraules que descriuen impressions sensorials.

· Terminologia.

· Definicions.

· Enumeracions.

· Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al·literació...

Models:

- Cançons: Jennifer, els Catarres.

- Poesia Visual: "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació", Joan Brossa.

http://www.joanbrossa.org/.

- Poesia: Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol.

Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit.Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d 'església. Els teus cabells, com l 'escuma del vent.Si parlo de les teves mans em fan ressò melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum, tan dens com el silenci.