CREATIVE COMMONS.

L'altre dia a la classe de GTIC vam aprendre a posar una licència Creative commons al nostre blog mitjançant http://cat.creativecommons.org/.

La idea de l'accés universal a la investigació, l'educació i la cultura és possible gràcies a la Internet, però els nostres sistemes legals i socials no sempre permeten que aquesta idea es faci realitat. 

Per aconseguir la visió d'accés universal, algú havia de presentar una infraestructura pública i gratuïta, i estandarditzada que crea un equilibri entre la realitat de la Internet i la realitat de les lleis de copyright. Aquest algú és Creative Commons.

La idea és que un músic, un escriptor, que vulgui distribuir a Internet la seva obra lliurement tingui un suport legal per fixar amb claredat quins usos permet de les seves obres i quins prohibeix. Per això l'organització ha desenvolupat una sèrie de llicències modulars. Quan un autor posa una llicència Creative Commons en la seva obra, dóna permís perquè es copiï i distribueixi. A més decideix si accepta que s'usi amb finalitats comercials o si deixa que es facin obres derivades.

Els drets d'autor van ser creats molt abans de l'aparició d'Internet, i pot fer que sigui difícil dur a terme les accions legals que es donem per fet a la xarxa: copiar, enganxar, editar la font, i publicar a la web. La configuració de la llei de drets d'autor requereix que totes aquestes accions han de comptar amb l'autorització concedida pel creador.