Etiquetas

lunes, 7 de noviembre de 2011

Comunicació digital.

El divendres dia 4 de novembre, a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, vam veure un video dun catedràtic, Guillermo Orozco, que parlava sobre la comunicació digital, ja que va ser el tema tractat durant la classe.


A partir d'aquest video, es van arribar a les conclusions següents:

  • La incorporació de lo digital va més enllà de la simple pantalla, de les receptes, sinó que també té enfocaments pedagògics.
  • La imatge és el suport de lo escrit.
  • No em de ser usuaris i prou, hem de ser uns usuaris crítics.
  • Actualment se'n fa un ús intel·ligent en algunes escoles, per tal de que arribi a totes i no es quedi en "algunes" i que els nenes siguin competents en la tecnologia audiovisual s'hi ha de fer un enfocament.
  • Hem d'aconseguir que es faci exponencial ment, no com a complement sinó que formi part de la nostra vida diària.
  • La comunicació audiovisual ens arriba a partir de la vista, de l'oïda i de la comunicació escrita. Aquests sentits s'han d'entrenar per anar adquirint la competència audiovisual.

sábado, 29 de octubre de 2011

GIMP

Avui a la classe de GTIC el nostre professor, Jordi Simon ens ha parlat de la terminologia que hem d’emprar per referir-nos a les característiques de les imatges:

  • La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals que té.
  • El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
  • La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
  • La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada (1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...).

Podem trobam diferents tipus d’arxiu d’imatge depenent de la manera de grabar els píxels:

  • JPG: es una manera de simplificar la realitat. Comprimeix l’arxiu. Deixa poca riquesa de color.
  • PNG: tipus de format d'imatge pensat especialment per a pàgines web, desenvolupat pel W3C amb la intenció de substituir el format GIF, que estava subjecte a patents, a  Internet.
  • GIF: és un format per a la compressió d'arxius d'imatge més populars a Internet i fou desenvolupat per CompuServe.
  • BMP: és un tipus d'arxiu per a gràfics basat en el mapa de bits. Es l' estàndar dels sistemes operatius de Microsoft.

Hem utilitzat Gimp, un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program) quan modifiques una imatge es guarda en jpg. GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

Aquí deix-ho l’enllaç de la página web on podeu descarregar el programa:


A classe hem practicat amb una imatge, jo la he extret de: http://www.freedigitalphotos.net/.
Aquesta és la imatge que he escollit:






Per tal de retallar-la obrim la imatge amb el GIMP i utilitzem l’eina de retallar que surt representada amb el dibuix d’un cúter. Un cop tenim seleccionada l’eina hem de retallar la part de la imatge que volem suprimir, d’aquesta forma tindrem la nostre imatge retallada. Una vegada retallada la guardem canviant el nom per tal de que no substitueixi a l’original i la guardem amb una qualitat de 95 aproximadament.

Aquest ha sigut el meu resultat:



 


A continuació hem escalat la imatge, és a dir hem reduït el nombre de píxels del conjunt de la imatge, per tant la qualitat disminueix. Aquest és el procés: tornem a obrir la imatge original i la guardem canviant-li el nom i la guardem en qualitat 5 aproximadament.

Així ha quedat la imatge:





 



Per últim hem retocat la imatge treient un element d’aquesta. Aquest són els pasos: obrim  la imatge original  amb el programa GIMP. I per exemple, jo he agafat l’eina de clonar, dibuixada amb una icona que sembla un segell, una vegada seleccionada em de prémer el botó control i seleccionar la zona de color que volem copiar en un altra lloc, i una vegada la tenim seleccionada cal que ens posem a sobre de la zona que volem pintar i premem el botó esquerra del ratolí i ja se'ns estarà copiant la zona de color que em seleccionat. Una vegada la tenim retocada cal que la guardem amb un altre nom i a qualitat 95 aproximadament.
 

 
I així és com m’ha quedat la meva imatge retocada:








sábado, 22 de octubre de 2011

La descripció.

L’altre dia a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, la senyoreta Rosa Soler, ens va repartir uns fulls sobre la descripció, on ens definia el que era, la seva estructura entre d’altres.

A continuació m’agradaria ressaltar la informació bàsica i essencial per entendre què és una descripció, els diferents usos que té i les diferents maneres que tenim de descriure un objecte, persona utilitzant diferents elements descriptius.


Què és?


La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l’intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Podem distingir dues classes de descripció:

- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.


- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.


Estructura dels textos descriptius:

Es poden considerar tres procediments ordenats:
· Establiment del tema -> presentació de l'objecte com un tot. 
· Caracterització -> es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
· Establir-ne la relació amb el món exterior -> pel que fa a l'espai i temps, entre d'altres. 

Com es fa?:

· Idear (explorar la situació)-> seleccionar les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. El propòsit del text, orienta la descripció. El contingut respon a preguntes, explícites o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s'assembla?
· Ordenar -> (esquema estructural) les informacions que hem obtingut.
· Textualitzar -> redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements lingüísiticodiscursius més característiques de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius). 

Tècniques descriptives:

· Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
· Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
· Paraules que descriuen impressions sensorials.
· Terminologia.
· Definicions.
· Enumeracions.
· Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al·literació...

Models:

- Cançons: Jennifer, els Catarres.

- Poesia Visual: "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació", Joan Brossa.

- Poesia: Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol.

 Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit.Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d 'església. Els teus cabells, com l 'escuma del vent.Si parlo de les teves mans em fan ressò  melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu,  i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum,  tan dens com el silenci.


- Novel·la: Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson.


- Assaig: Xesco Boix per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm.
- Conte: Abiyoyo, explicat per Xesxo Boix (traducció i adapptació de Pete Seeger). http://www.goear.com/listen/5520f04/abiyoyo-xesco-boix
- Vídeo: Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009.




Referències:



viernes, 21 de octubre de 2011

WIKIPEDIA

Un wiki («ràpid») és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. D'aquesta manera es pot crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. els wikis són democràtics. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.

Wikipedia és una enciclopèdia lliure (versió electrònica de les enciclopèdies generals i especialitzades en paper), sense ànim de lucre, tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Els més de 15 milions d'articles han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món (conté 271 edicions d’idiomes), i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. El propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.

El contingut textual està sota les llicències GNU i Creative Commons. Cal respectar els drets dels autors que no volen que sigui d’aquesta manera.

La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se, d’altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l’article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s’intentarà resoldre la disputa.

La Viquipèdia segueix unes normes d’etiqueta.
L'edició de textos és molt senzilla. Les pàgines que es generen tenen un aspecte global consolidat (un estil propi per generar els textos) i la seguretat envers l'usuari està assegurada.
D'aquesta manera el text en negreta seria aquell que a la caixa d'edició s'introdueix entre tres cometes simples:'''Text en negreta'''.

La cursiva, es correspon amb el text tancat entre cometes simples:''Text en cursiva''.
L'ús de l'asterisc (*) en començar una línia de text crea un element d'un llista desordenada d'elements (bullet-list).
I per crear titulars utilitzarem el signe igual (=): == Text de titular ==.
Una de les particularitats del wiki és que el seu contingut sol estar enllaçat. És a dir, en cada entrada podrem trobar enllaços a altres pàgines pertanyents al mateix wiki. Així es consolida el lloc, fent que tot el seu contingut es trobi accessible i definit des de qualsevol part. Per tant, si en qualsevol Per tant, si en qualsevol definició apareix un nou terme, aquest pot ser vinculat a la seva definició fàcilment. Aquest tipus d'enllaç es denomina enllaç intern i quan estem editant la Viquipèdia haurem introduir-lo de la següent manera: [[Títol de l'enllaç]].
També es permet l'ús d'enllaços externs i la seva sintaxi és tan senzilla com la següent: [http://www.ejemplo.com Títol de l'enllaç].

La wikipedia és una bona eina de caire educatiu.

Aquí adjunto un vídeo on s’explica que són les Wikis i la Wikipèdia:

Desprès de treballar el funcionament de les wikis i en concret de la Viquipèdia a classe de GTIC, vam fer un treball que consistia en fer grups de 4 a 6 persones i donar-lo a conèixer. I cercar un article en la versió catalana que es pogués completar, per dur-ho a terme col·laborativament vam crear la informació i vam crear un compte a la Viquipèdia i la vam introduir seguint el seu llibre d’estil.

Aquí deixo l'enllaç a la Viqupèdia de l'article modificat:


martes, 18 de octubre de 2011

RSS

RSS (Really Simple Syndication): és utilitzat per difondre i compartir informació actualitzada sobre les pàgines web preferides sense la necessitat de visitar-les una a una. 



Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.

Aquesta informació s'actualitza automàticament, sense que hagis de fer res. Per rebre les notícies RSS la pàgina ha de tenir disponible el preu mínim i hauràs de tenir un lector Rss.
A continuació he penjat un vídeo on s'explica que es el RSS i el seu funcionament:


 

Espero que el video us hagi servit d'ajuda i hagiu pogut aprofundir sobre els RSS.


lunes, 17 de octubre de 2011

GOOGLE DOCS

jueves, 13 de octubre de 2011

Fer silenci.


Aquesta és la síntesis del capítol cinc titulat “Fer silenci” del llibre L’art de saber escoltar. Publicat l’any 2006 per Francesc Torralba.

Saber escoltar és un art i per dur-ho a terme és necessària la pràctica del silenci tan físic com de l’interior. El silenci exterior ens porta cap al silenci interior. No es tracta de callar sinó de fer silenci però és necessari saber que el silenci no és l’absència de paraules, sinó és una creació interior.

Quan és manté una conversa el receptor sovint al sentir les paraules, olors i gestos recorda  altres experiències viscudes les quals provoquen la immersió en un mateix, i per tant fa que es perdi el fil de la conversa.

D’aquesta manera ens adonem de que el més important és posar la ment en blanc (“tabula rasa”).

Així arribem a la conclusió de que per poder escoltar bé i donar-li el respecte que es mereix com a persona a l’emissor, cal centrar la ment en les paraules de l’altre i evitar la dispersió.