BON NADAL A TOTHOM!!

He afegit aquesta entrada ja que, com tots sabem, finalitza el primer semestre del primer curs del Grau d'Educació Infantil a la Universitat Ramon Llull, Blanquerna.

Aquest blog va ser creat amb una finalitat fonamental: aprendre les unes de les altres. Dins d'aquest, consten totes les activitats que hem dut a terme dins del mòdul 1, GTIC i COED. M'ha servit per posar en pràctica tots els exercicis treballats a classe (GTIC) i per a recordar allò que feiem durant les classes i l'utilitat de cada activitat (COED).

Desitjo que us hagi servit d'ajuda en alguns casos i el deixo al vostre servei per a qualsevol dubte que pogueu tenir.

Finalment, us adjunto un vídeo desitjant-vos bones vacances de NADAL ja que estem en aquestes dates i feliç any 2012!!

Recitació del meu poema.

Avui dia 9 de desembre continuem fent la recitació de les poesies.

Primer comencem amb els exercicis de relaxació per intentar eliminar o, si més no, que no es notin els nervis al sortir davant de tota la classe.

La senyoreta al ser la tercera sessió de rectació ens recorda la postura adequada per a la recitació: peus clavats al terra amb una mica de separació, esquena recte, brassos enganxats al cos i mans quietes.

Tot i així quan surts allà davant, almenys a mi, els nervis han de sortir per algun lloc així que potser les mans estàn darrere de l'esquena.

Al finalitzar la recitació de les poesies, cada persona que li a tocat a hagut de fer-se una autoavaluació en una graella i entregar-li a la Rosa Soler. Per a fer-ho hem hagut de ser sincers i humils amb nosaltres maeixos i destacar el que ens ha faltat millorar i el que creiem que ens ha sortit com esperavem.

La hora restant, com cada classe, hem repassat els dossiers d'aprenentatge i així poder millorar-los i afegir o treure informació.

Recitació.

He decidit fer aquesta entrada al blog ja que un dels poemes que s'ha recitat avui a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital tractava sobre l'Alzheimer.

Aquesta és una malaltia que consisteix en la pèrdua de la memòria i en certa manera, m'ha transmès molt ja que personalment he hagut de lluitar contra aquesta i conviure amb ella.

Aquí us deixaré una poesia de l'Alzheimer que tenia guardada i que em porta molts bons records:

Allí, en tu memoria, quedaron anclados

la luz y la gloria, los campos, los prados.

El sueño despierto de la noche fría,

El sollozo triste de la luz del día.

Allí, en tu memoria, querrás reservarme

un pequeño espacio, donde cobijarme

Tomarás mi mano, sentiré el abrazo

La fuerza que siempre me dieron tus brazos.

Allí, en tu memoria, nuestra infancia queda

Como una semilla que flores te diera.

Tu fuiste el soporte, tu fuiste la cuna,

Tu amor sigue siendo el sol y la luna.

Allí, en tu memoria, lo desconocido

hará que tus venas no tengan latido.

Llevarás el miedo prendido en el alma.

Tan sólo mis besos te darán la calma.

Allí, en tu memoria, no existen relojes;

Verano e invierno se fueron veloces.

Osadía grande la de la cordura,

planeando siempre sobre la locura.

Allí, en tu memoria, quedaron mis besos.

mi risa, mi llanto, mi almacén de cuentos.

Mi amor incansable a tus verdes ojos,

libres de amarguras, de penas y enojos.

Allí, en tu memoria, ¿cómo yo podría?

llenar tus silencios de inmensa alegría.

Romper la cadena que a veces tortura,

borrar de tus horas lo que hay de amargura.

Allí, en tu memoria, si el hoy se hace hielo,

vestirán cipreses negros terciopelos.

Llenarás espacios con tu gran sonrisa.

Serás la más bella, sin sombras, sin prisa.

Grabadas a fuego, escribiendo historia,

están mis raices...¡Allí...en tu memoria!.

 

Aquesta es una poesia de la doctora Sánchez Sousa.

Recitació de poesia.

Avui hem començat amb la recitació dels poemes. Abans de començar, la senyoreta Rosa Soler, ens ha fet fer una sèrie d'exercicis de respiració per tal de controlar els nervis i poder vocalitzar correctament.

Un exercici que ens ha anat molt bé per a tranquilitzar-nos i respirar correctament, és imaginar-nos que tenim una flor al davant i em d'olorar-la lentament.

També ens ha recordat que no hem de fer una cantarella del poema, és a dir, no hem d'enllaçar el final d'un vers amb l'inici d'un altre, simplement consisteix a recitar el poema fent les pauses adequades per tal de que no perdi el sentit.

Totes les meves companyes han recitat correctament, alguna amb més nervis, d'altres amb menys però han aconseguit l'objectiu que la senyoreta pretenia amb aquesta activitat. Per això la puntuació no ha sigut massa estricta, ja que s'ha fet l'esforç de posar-se davant de tota la classe i recitar una poesia mirant a tots els alumnes.

Un poema que m'agradaria destacar ha sigut el de la Miriam Salazar ja que m'ha agradat molt la temàtica i encara que ha sigut breu i concís ha aconseguit captar l'atenció de totes nosaltres.

El seu poema era d'Àlex Susanna i es titula Tesi i diu així:

-Saps? Avui quasi no he dormit:

la calor, els nervis,

tu que has de presentar la tesi

i jo que he començat de regirar-me al llit

sabent-te lluny i capficada...

Però ara que hi penso:

ahir tampoc no vaig dormir, saps?

La calor, i no exactament

els nervis, sinó tenir-te al costat

també em desvetllaren tota la nit!

 

 

Poesia.

Avui dia 11 de novembre, hem hagut de portar el poema escollit per cadascú de nosaltres i entregar-li a la senyoreta Rosa Soler, doncs, quan arribi el dia de fer l'exposició ella en tindria una còpia.

Abans, però, de dir-vos el poema que he triat, m'agradaria donar una definició del què és la poesia: es tracta de la manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, ja sigui en vers o en prosa.

El poema que he escollit és de Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners 1913- Barcelona 1985) que fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules noucentristes.    

            
El poema que he escollit és aquest: "Les ombres, el riu, el somni perdut".

Mira com vinc per la nit

del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buídes les mans:

et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?

Desperta amb mi, guia’m la por

de caminant, aquest dolor

d’uns ulls de cec dintre la nit.

Referències:

Salvador Espriu. Antologia poètica. Edicions 62, Barcelona. A cura de J.M.Castellet.

Exposició Fotogràfica.

Avui, dia 8 de novembre, a classe, havíem d'entregar tots els alumnes les fotografies i la descripció d'un alumne del nostre any, independentment que anés al grup A o al grup B.

La meva descripció fotogràfica és sobre la Miriam Salazar:

"Un somriure significa molt. Enriqeix a qui el rep; sense empobrir qui l'ofereix. Dura un segon però el seu record, a vegades, mai s'esborra."

Aquesta és la Miriam i, com moltes de vosaltres, la vaig conèixer els primers dies a la universitat.

A simple vista em va semblar una noia molt simpàtica i alegre, dotada de la capacitat de saber escoltar però, sobretot, d’empatitzar amb la gent. No estava pas equivocada ja que el primer contacte va ser tal i com jo me l’esperava. Això em va facilitar les coses ja que va fer més agradable la nostra primera conversa i així, vam donar-nos la oportunitat de conèixe’ns tal i com som.

Pel que fa al físic, és una noia de mitjana estatura, de cabells llargs llisos i castanys, d’ulls marró clar i un somriure encantador. Aquest últim tret és el que més em va agradar d’ella, ja que és una noia molt riallera i optimista, doncs, sempre treu la part positiva de les coses.

Per concloure, només diré que la Miriam té la capacitat de transmetre’t amb un somriure el que moltes persones intenten explicar-te amb paraules.

Comunicació digital.

El divendres dia 4 de novembre, a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, vam veure un video dun catedràtic, Guillermo Orozco, que parlava sobre la comunicació digital, ja que va ser el tema tractat durant la classe.

A partir d'aquest video, es van arribar a les conclusions següents:

• La incorporació de lo digital va més enllà de la simple pantalla, de les receptes, sinó que també té enfocaments pedagògics.
• La imatge és el suport de lo escrit.
• No em de ser usuaris i prou, hem de ser uns usuaris crítics.
• Actualment se'n fa un ús intel·ligent en algunes escoles, per tal de que arribi a totes i no es quedi en "algunes" i que els nenes siguin competents en la tecnologia audiovisual s'hi ha de fer un enfocament.
• Hem d'aconseguir que es faci exponencial ment, no com a complement sinó que formi part de la nostra vida diària.
• La comunicació audiovisual ens arriba a partir de la vista, de l'oïda i de la comunicació escrita. Aquests sentits s'han d'entrenar per anar adquirint la competència audiovisual.

La descripció.

L’altre dia a classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, la senyoreta Rosa Soler, ens va repartir uns fulls sobre la descripció, on ens definia el que era, la seva estructura entre d’altres.

A continuació m’agradaria ressaltar la informació bàsica i essencial per entendre què és una descripció, els diferents usos que té i les diferents maneres que tenim de descriure un objecte, persona utilitzant diferents elements descriptius.

Què és?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l’intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

Podem distingir dues classes de descripció:

- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Estructura dels textos descriptius:

Es poden considerar tres procediments ordenats:

· Establiment del tema -> presentació de l'objecte com un tot. 

· Caracterització -> es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

· Establir-ne la relació amb el món exterior -> pel que fa a l'espai i temps, entre d'altres. 

Com es fa?:

· Idear (explorar la situació)-> seleccionar les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. El propòsit del text, orienta la descripció. El contingut respon a preguntes, explícites o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s'assembla?

· Ordenar -> (esquema estructural) les informacions que hem obtingut.

· Textualitzar -> redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements lingüísiticodiscursius més característiques de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius). 

Tècniques descriptives:

· Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.

· Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.

· Paraules que descriuen impressions sensorials.

· Terminologia.

· Definicions.

· Enumeracions.

· Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al·literació...

Models:

- Cançons: Jennifer, els Catarres.

- Poesia Visual: "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació", Joan Brossa.

http://www.joanbrossa.org/.

- Poesia: Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol.

 Si parlo dels teus ulls em fan ressò cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.Si parlo dels teus llavis em fan ressò profundíssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan pròxims com la nit.Si parlo dels teus cabells em fan ressò platges desconegudes i quietuds d 'església. Els teus cabells, com l 'escuma del vent.Si parlo de les teves mans em fan ressò  melicotons suavíssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, només em fa ressò la meva veu,  i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a través del teu cos tan càlid com la llum,  tan dens com el silenci.

- Novel·la: Els homes que no estimaven les dones, Stieg Larsson.

- Assaig: Xesco Boix per Lluís M. Panyella a www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm.

- Conte: Abiyoyo, explicat per Xesxo Boix (traducció i adapptació de Pete Seeger). http://www.goear.com/listen/5520f04/abiyoyo-xesco-boix

- Vídeo: Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009.

Referències:

http://parles.upf.edu/llocs/cr/catacd/desct.htm



Fer silenci.

Aquesta és la síntesis del capítol cinc titulat “Fer silenci” del llibre L’art de saber escoltar. Publicat l’any 2006 per Francesc Torralba.

Saber escoltar és un art i per dur-ho a terme és necessària la pràctica del silenci tan físic com de l’interior. El silenci exterior ens porta cap al silenci interior. No es tracta de callar sinó de fer silenci però és necessari saber que el silenci no és l’absència de paraules, sinó és una creació interior.

Quan és manté una conversa el receptor sovint al sentir les paraules, olors i gestos recorda  altres experiències viscudes les quals provoquen la immersió en un mateix, i per tant fa que es perdi el fil de la conversa.

D’aquesta manera ens adonem de que el més important és posar la ment en blanc (“tabula rasa”).

Així arribem a la conclusió de que per poder escoltar bé i donar-li el respecte que es mereix com a persona a l’emissor, cal centrar la ment en les paraules de l’altre i evitar la dispersió.

Un bon comunicador.

Avui a classe, la senyoreta Rosa Soler ens ha fet fer un exercici en què tots els alumnes hem hagut de triar un bon comunicador i donar treus raons per les quals creiem que el personatge escollit és un bon comunicador.

Abans, però, de dir el personatge que jo, personalment, he triat, m'agradaria donar una breu definició del que és comunicar:

Comunicar no és una ciència exacte com ho són les matemàtiques, per això hi ha tants representants, molts dels quals venen del món dels mitjans de comunicació: ràdio, televisió, etc.

La comunicació, per tant, és el procés mitjançant el qual es pot transmetre informació d'una entitat a  una altre. Els processos de comunicació són interaccions intervingudes per signes entre, almenys, dos agents que comparteixen un mateix repertori de signes i tenen unes regles semiòtiques comuns.

Ara si, per mi un exemple de bon comunicador seria l'Eva Hache. Les tres raons són:

1. Pot explicar els fets d'actualitat amb un cert toc d'humor.
2. És una persona molt expressiva i et transmet el missatge amb claredat.
3. No l'importa el que pensin els altres, és fidel als seus pensaments i creences.

Per tal de demostrar que per a mi és una bona comunicadora, m'agradaria adjuntar un dels seus monòlegs on parla de l'actualitat, concretament de les noves tecnologies com és el cas del Twitter, però sempre amb un humor que la caracteritza:



Espero que el disfruteu!

Conferències d'en Sir Ken Robinson.

Durant aquesta sessió a la classe de Comunicació Oral Escrita i Digital, havíem de visualtzar dues conferències extretes del Youtube de Sir Ken Robinson, sota el títol:

• “Las escuelas matan la creatividad”: 

• “A iniciar la revolución del aprendizaje”:

Un cop havíem vist aquestes dues conferències, havíem d'elaborar un escrit de 10-15 línies responen les següents preguntes:

1. Quin creieu que és l’èxit de les seves xerrades?
2. Creieu que improvitza? No porta cap mena de paper ni guió…
3. El seu discurs està estructurat?
4. Altres….

Aquestes dues conferències d’en Sir Ken Robinson, mostren la realitat en l’àmbit de l’educació que estem rebent, és a dir, parlen de com han canviat els temps i de com ha evolucionat l’àmbit escolar en tots els aspectes. Crec que l’èxit que té és degut a la manera d’expressar-se, utilitzant un to humorístic que el caracteritza però també dient les coses tal i com són sense cap mena de pudor.

No es veuen unes conferències preparades en cap dels dos casos, sinó que mitjançant el tema, va enllaçant perfectament els aspectes que vol comentar, juntament amb anècdotes de la seva vida i experiències personals, amb la finalitat de transmetre el missatge i que tots siguem conscients de la importància que té l’educació sobretot a les primeres edats, infantil, per a poder formar-nos com a persones i poder escollir així, el nostre propi camí.

Cal destacar la capacitat que té per a captar l’atenció dels oients i sobretot, quan m’ha cridat més l’atenció ha estat la manera de finalitzar conferències,  on deixa constància que hem de deixar que els nens creixin i es coneguin per si mateixos i no hem de trepitjar els seus somnis sinó, simplement, deixar que passi el que hagi de passar.

M'agradaria aprofundir una mica més pel que fa a la seva manera d'interactuar amb la gent i com que em va cridar bastant l'atenció la manera en com s'expressa i utilitza l'humor per transmetre un missatge clar i entenedor, he estat buscant d'altres conferències que va fer i he trobat una que és molt interessant.

Tracta sobre la creativitat i la innovació europees on destaca que la majoria de persones han malgastat, per dir-ho d'alguna manera la seva vida, fent coses o dedicant-se a treballs que no els interessen ni els aporten res. És la simple rutina el que els fa seguir amb la seva vida i amb la seva feina sense parar-se a pensar que no és el que de veritat desitgen fer.

D'altra banda, també hi ha gent que és tot el contrari, és a dir, viuen pel que fan, tenen passió per la seva vida, la seva família i la seva feina.

Per tant, veien aquests dos extrems, fa una reflexió de perquè hi ha gent que fa el que verdaderament els apassiona i, en canvi, d'altres segueixen una rutina sense tenir cap motivació pel que fan. En Sir Ken Robinson arriba a la conclusió que és a causa de les institucions escolars, és a dir, que no contribueixen al compliment de somnis ni il·lusions que té cada infant.

Ens fa arribar a l conclusió que la diferència principal és que hi ha gent que es passa tota la vida intentant descobrir quin és el seu talent, en canvi d'altres al veure que no hi ha res que destaqui en ells es "rendeixen" i decideixen fer el que fa la majoria de gent, seguir una rutina on passin desapercebuts.

Us adjunto una part de la conferència per si la trobeu interessant i voleu continuar escoltant més sobre la creativitat i la innovació europees.

El llenguatge i les llengües.

A continuació he penjat un exercici que havíem de fer sobre un text de J. Tuson (1984) anomenat la Lingüística en el que havíem de respondre a les següents preguntes:

· Què és el llenguatge?

· Què és la llengua?

El llenguatge és un medi d'expressió i de comunicació que gaudeix la humanitat. Mitjançant aquest, la organització i la reducció fan possibles la comunicació,

Un altre aspecte que cal destacar del llenguatge és el fet de què és el responsable de que tot esser humà sigui capaç de pensar, ja que és l'element bàsic que permet el discurs abstracte a diferents nivells.

Un suport bàsic que té el llenguatge és la memòria. Ja que si recordem bé, la memòria col·lectiva que cadascú posseeix es conserva per mitjà de mites, llegendes, etc. Referint-nos a l'àmbit individual, però, la llengua desenvolupa la formació de la identitat personal i, per tant, ens permet que el record de la nostra pròpia vida sigui intransferible i que es mantingui sempre present.

Tot això ens fa arribar a la conclusió de què el llenguatge és un mitjà indispensable com a suport de la memòria, com he dit anteriorment, tan individual com col·lectiva.

Moltes vegades el llenguatge ens permet l'autoexpressió (el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la nostre pròpia experiència), és a dir, es converteix en una manifestació del propi estat d'ànim.

Gràcies al llenguatge, tota expressió humana pot ser traduïda ja que és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que podem posseir.

La llengua, d'altra banda, és un sistema de signes orals, els sons i les paraules propi d'una comunitat. Sense comptar les persones amb algun problema de trastorn, tots els humans utilitzen alguna per comunicar-se.  S'organitza a diferents nivells: el discurs, l'oració, el sintagma, el morfema i el fonema. 

Aquesta és essencial en la formació d’identitat personal fent possible la permanència del relat de la nostra vida des del punt de vista individual i intransferible. 

Qui sóc?

Hola a tothom!

Em dic Aida, tinc 19 anys i estic estudiant primer d'educació infantil a la Universitat Blanquerna, de Ramon Llull.

L'objectiu principal de la creació d'aquest blog és compartir els nous coneixements que aniré adquirint al llarg de tot el curs de magisteri sobre totes les matèries, però, principalment, sobre Gestió de la Informacio i TIC i de Comunicació Oral, Escrita i Digital.