A continuació he penjat un exercici que havíem de fer sobre un text de J. Tuson (1984) anomenat la Lingüística en el que havíem de respondre a les següents preguntes:
· Què és el llenguatge?
· Què és la llengua?
El llenguatge és un medi d'expressió i de comunicació que gaudeix la humanitat. Mitjançant aquest, la organització i la reducció fan possibles la comunicació,
Un altre aspecte que cal destacar del llenguatge és el fet de què és el responsable de que tot esser humà sigui capaç de pensar, ja que és l'element bàsic que permet el discurs abstracte a diferents nivells.
Un suport bàsic que té el llenguatge és la memòria. Ja que si recordem bé, la memòria col·lectiva que cadascú posseeix es conserva per mitjà de mites, llegendes, etc. Referint-nos a l'àmbit individual, però, la llengua desenvolupa la formació de la identitat personal i, per tant, ens permet que el record de la nostra pròpia vida sigui intransferible i que es mantingui sempre present.
Tot això ens fa arribar a la conclusió de què el llenguatge és un mitjà indispensable com a suport de la memòria, com he dit anteriorment, tan individual com col·lectiva.
Moltes vegades el llenguatge ens permet l'autoexpressió (el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la nostre pròpia experiència), és a dir, es converteix en una manifestació del propi estat d'ànim.
Gràcies al llenguatge, tota expressió humana pot ser traduïda ja que és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que podem posseir.
La llengua, d'altra banda, és un sistema de signes orals, els sons i les paraules propi d'una comunitat. Sense comptar les persones amb algun problema de trastorn, tots els humans utilitzen alguna per comunicar-se. S'organitza a diferents nivells: el discurs, l'oració, el sintagma, el morfema i el fonema.
Aquesta és essencial en la formació d’identitat personal fent possible la permanència del relat de la nostra vida des del punt de vista individual i intransferible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario