- “Las escuelas matan la creatividad”:
- “A iniciar la revolución del aprendizaje”:
Un cop havíem vist aquestes dues conferències, havíem d'elaborar un escrit de 10-15 línies responen les següents preguntes:
- Quin creieu que és l’èxit de les seves xerrades?
- Creieu que improvitza? No porta cap mena de paper ni guió…
- El seu discurs està estructurat?
- Altres….
Aquestes dues conferències d’en Sir Ken Robinson, mostren la realitat en l’àmbit de l’educació que estem rebent, és a dir, parlen de com han canviat els temps i de com ha evolucionat l’àmbit escolar en tots els aspectes. Crec que l’èxit que té és degut a la manera d’expressar-se, utilitzant un to humorístic que el caracteritza però també dient les coses tal i com són sense cap mena de pudor.
No es veuen unes conferències preparades en cap dels dos casos, sinó que mitjançant el tema, va enllaçant perfectament els aspectes que vol comentar, juntament amb anècdotes de la seva vida i experiències personals, amb la finalitat de transmetre el missatge i que tots siguem conscients de la importància que té l’educació sobretot a les primeres edats, infantil, per a poder formar-nos com a persones i poder escollir així, el nostre propi camí.
Cal destacar la capacitat que té per a captar l’atenció dels oients i sobretot, quan m’ha cridat més l’atenció ha estat la manera de finalitzar conferències, on deixa constància que hem de deixar que els nens creixin i es coneguin per si mateixos i no hem de trepitjar els seus somnis sinó, simplement, deixar que passi el que hagi de passar.
M'agradaria aprofundir una mica més pel que fa a la seva manera d'interactuar amb la gent i com que em va cridar bastant l'atenció la manera en com s'expressa i utilitza l'humor per transmetre un missatge clar i entenedor, he estat buscant d'altres conferències que va fer i he trobat una que és molt interessant.
Tracta sobre la creativitat i la innovació europees on destaca que la majoria de persones han malgastat, per dir-ho d'alguna manera la seva vida, fent coses o dedicant-se a treballs que no els interessen ni els aporten res. És la simple rutina el que els fa seguir amb la seva vida i amb la seva feina sense parar-se a pensar que no és el que de veritat desitgen fer.
D'altra banda, també hi ha gent que és tot el contrari, és a dir, viuen pel que fan, tenen passió per la seva vida, la seva família i la seva feina.
Per tant, veien aquests dos extrems, fa una reflexió de perquè hi ha gent que fa el que verdaderament els apassiona i, en canvi, d'altres segueixen una rutina sense tenir cap motivació pel que fan. En Sir Ken Robinson arriba a la conclusió que és a causa de les institucions escolars, és a dir, que no contribueixen al compliment de somnis ni il·lusions que té cada infant.
Ens fa arribar a l conclusió que la diferència principal és que hi ha gent que es passa tota la vida intentant descobrir quin és el seu talent, en canvi d'altres al veure que no hi ha res que destaqui en ells es "rendeixen" i decideixen fer el que fa la majoria de gent, seguir una rutina on passin desapercebuts.
Us adjunto una part de la conferència per si la trobeu interessant i voleu continuar escoltant més sobre la creativitat i la innovació europees.
No hay comentarios:
Publicar un comentario