Conferències d'en Sir Ken Robinson.

Durant aquesta sessió a la classe de Comunicació Oral Escrita i Digital, havíem de visualtzar dues conferències extretes del Youtube de Sir Ken Robinson, sota el títol:

• “Las escuelas matan la creatividad”: 

• “A iniciar la revolución del aprendizaje”:

Un cop havíem vist aquestes dues conferències, havíem d'elaborar un escrit de 10-15 línies responen les següents preguntes:

1. Quin creieu que és l’èxit de les seves xerrades?
2. Creieu que improvitza? No porta cap mena de paper ni guió…
3. El seu discurs està estructurat?
4. Altres….

Aquestes dues conferències d’en Sir Ken Robinson, mostren la realitat en l’àmbit de l’educació que estem rebent, és a dir, parlen de com han canviat els temps i de com ha evolucionat l’àmbit escolar en tots els aspectes. Crec que l’èxit que té és degut a la manera d’expressar-se, utilitzant un to humorístic que el caracteritza però també dient les coses tal i com són sense cap mena de pudor.

No es veuen unes conferències preparades en cap dels dos casos, sinó que mitjançant el tema, va enllaçant perfectament els aspectes que vol comentar, juntament amb anècdotes de la seva vida i experiències personals, amb la finalitat de transmetre el missatge i que tots siguem conscients de la importància que té l’educació sobretot a les primeres edats, infantil, per a poder formar-nos com a persones i poder escollir així, el nostre propi camí.

Cal destacar la capacitat que té per a captar l’atenció dels oients i sobretot, quan m’ha cridat més l’atenció ha estat la manera de finalitzar conferències,  on deixa constància que hem de deixar que els nens creixin i es coneguin per si mateixos i no hem de trepitjar els seus somnis sinó, simplement, deixar que passi el que hagi de passar.

M'agradaria aprofundir una mica més pel que fa a la seva manera d'interactuar amb la gent i com que em va cridar bastant l'atenció la manera en com s'expressa i utilitza l'humor per transmetre un missatge clar i entenedor, he estat buscant d'altres conferències que va fer i he trobat una que és molt interessant.

Tracta sobre la creativitat i la innovació europees on destaca que la majoria de persones han malgastat, per dir-ho d'alguna manera la seva vida, fent coses o dedicant-se a treballs que no els interessen ni els aporten res. És la simple rutina el que els fa seguir amb la seva vida i amb la seva feina sense parar-se a pensar que no és el que de veritat desitgen fer.

D'altra banda, també hi ha gent que és tot el contrari, és a dir, viuen pel que fan, tenen passió per la seva vida, la seva família i la seva feina.

Per tant, veien aquests dos extrems, fa una reflexió de perquè hi ha gent que fa el que verdaderament els apassiona i, en canvi, d'altres segueixen una rutina sense tenir cap motivació pel que fan. En Sir Ken Robinson arriba a la conclusió que és a causa de les institucions escolars, és a dir, que no contribueixen al compliment de somnis ni il·lusions que té cada infant.

Ens fa arribar a l conclusió que la diferència principal és que hi ha gent que es passa tota la vida intentant descobrir quin és el seu talent, en canvi d'altres al veure que no hi ha res que destaqui en ells es "rendeixen" i decideixen fer el que fa la majoria de gent, seguir una rutina on passin desapercebuts.

Us adjunto una part de la conferència per si la trobeu interessant i voleu continuar escoltant més sobre la creativitat i la innovació europees.

El llenguatge i les llengües.

A continuació he penjat un exercici que havíem de fer sobre un text de J. Tuson (1984) anomenat la Lingüística en el que havíem de respondre a les següents preguntes:

· Què és el llenguatge?

· Què és la llengua?

El llenguatge és un medi d'expressió i de comunicació que gaudeix la humanitat. Mitjançant aquest, la organització i la reducció fan possibles la comunicació,

Un altre aspecte que cal destacar del llenguatge és el fet de què és el responsable de que tot esser humà sigui capaç de pensar, ja que és l'element bàsic que permet el discurs abstracte a diferents nivells.

Un suport bàsic que té el llenguatge és la memòria. Ja que si recordem bé, la memòria col·lectiva que cadascú posseeix es conserva per mitjà de mites, llegendes, etc. Referint-nos a l'àmbit individual, però, la llengua desenvolupa la formació de la identitat personal i, per tant, ens permet que el record de la nostra pròpia vida sigui intransferible i que es mantingui sempre present.

Tot això ens fa arribar a la conclusió de què el llenguatge és un mitjà indispensable com a suport de la memòria, com he dit anteriorment, tan individual com col·lectiva.

Moltes vegades el llenguatge ens permet l'autoexpressió (el diàleg amb nosaltres mateixos i la reflexió sobre la nostre pròpia experiència), és a dir, es converteix en una manifestació del propi estat d'ànim.

Gràcies al llenguatge, tota expressió humana pot ser traduïda ja que és el mitjà de comunicació i d'expressió més extens que podem posseir.

La llengua, d'altra banda, és un sistema de signes orals, els sons i les paraules propi d'una comunitat. Sense comptar les persones amb algun problema de trastorn, tots els humans utilitzen alguna per comunicar-se.  S'organitza a diferents nivells: el discurs, l'oració, el sintagma, el morfema i el fonema. 

Aquesta és essencial en la formació d’identitat personal fent possible la permanència del relat de la nostra vida des del punt de vista individual i intransferible. 

INTERACTIVITAT.

Tot seguit us adjunto un video que tracta sobre la tecnologia, les matemàtiques i les ciències socials.

M'agradaria destacar-ne les idees principals, des del meu punt de vista:

• Els ordinadors han patit una gran evolució ja que han passat de ser simples màquines per a fer càlculs a ser un mitjà que serveix per a comunicar-nos.
• Els ordinadors, amb el temps, van aconseguir que treballessin per associació d'idees, com la ment humana, utilitzant l'hipertext i l'hipermèdia(son, imatges i animacions).
• Tots aquests elements estàn relacionats mitjançant els enllaços que formen part d'una xarxa. Així doncs, la persona pot interactuar tan individualment com amb altres usuaris.

Qui sóc?

Hola a tothom!

Em dic Aida, tinc 19 anys i estic estudiant primer d'educació infantil a la Universitat Blanquerna, de Ramon Llull.

L'objectiu principal de la creació d'aquest blog és compartir els nous coneixements que aniré adquirint al llarg de tot el curs de magisteri sobre totes les matèries, però, principalment, sobre Gestió de la Informacio i TIC i de Comunicació Oral, Escrita i Digital.